Internet en Perill: BUG a DNS (Actualitzat)

IMPORTANT: Abans de dir res, aquest article té parts no tècniques que us poden interessar, així que encara que cregueu que no us interessam llegiu-lo per sobre per saber de que us parlo i actueu en conseqüència. Lo més important us ho poso amb negreta per si sou poc pacients.

Alguns ja coneixereu la noticia de que s’ha trobat un error fatal al disseny de DNS (cliqueu si voleu saber que és, però no us cal) que provoca que un cracker (hacker malvat) pugui fer que quan visiteu una pàgina com per exemple Google o la del vostre banc en realitat un redirigeixi a una web maliciosa per robar-vos informació personal com passwords o números de compte bancari. (Detall tècnic: aquesta vulnerabilitat s’anomena DNS Cache Poisoning i és força greu).

La gravetat de l’atac es deguda a que:

1.- Al ser un error de disseny del sistema i no de implementació, TOTS els DNS estan afectats.

2.- No hi ha res que es pugui fer a nivell de la vostra màquina per l’atac es invisible. Tant fa que navegueu amb Internet Explorer o Firefox o Opera, o que el vostres sistema operatiu sigui Windows, Linux o MacOSX. Esteu cardats igualment!

Podeu trobar els detalls exactes de l’atac a Doxpara (o a Darkoz.com) Es llarg però interessant si us va el tema.

Doncs bé, aquest atac de substitució (phishing o pesca electrònica) fins ara només era possible en males implementacions de DNS que no eren freqüents, però ara s’ha trobat un greu error al disseny que fa que TOTS els servidors de DNS siguin vulnerables.

De fet, això és va descobrir fa més de mig any gracies a Dan Kaminsky , però es va mantenir en secret fins principis de Juliol per tenir temps de preparar un pedaç i arreglar-ho.

Des de principis de Juliol, es responsabilitat dels administradors de les maquines de DNS actualitzar-les per tapar el forat de seguretat. En principi no es va dir com explotar la vulnerabilitat o sigui que possibles crackers per tant tenien uns dies per fer-ho tot i la urgència. Èls detalls es donarien a mitjans d’agost a la conferencia Black Hat.

Doncs bé, alguns han passat de tot i encara no ho han fet i com és habitual i ha passat el pitjor, hi ha hagut una filtració a una de les companyies que en sabien els detalls i ara els malvats ja saben com atacar.

O sigui que gracies a alguns administradors vagos com els dels DNS de Telefònica (raro no?) entre altres, doncs estem molt exposats. Amb el cul a l'aire...

Aquest mateix matí els DNS de Telefònica encara no estaven actualitzats.

Ara ve el que us interessa si encara llegiu…

La solució:

Seguiu aquests passos per estar segurs:

1.- Comproveu si esteu afectats pel problema. Aneu a la web d’en Dan Kaminsky http://www.doxpara.com i cliqueu el botó de la dreta on Posa “Check My DNS”. Si veieu això esteu en perill:

En canvi això us mostra que el vostre servidor és correcte:

2.- Si no esteu en perill no us caldrà fer res. Si ho esteu llavors els vostres DNS són vulnerables i els heu de canviar per uns de segurs. Si no en coneixeu cap (el més probable) podeu fer servir els de OpenDNS (un servei alternatiu a DNS) que són:

Per canviar els vostres DNS a Windows podeu seguir aquesta guia.

Actualització:
Si ho voleu canviar a Ubuntu o a la majoria de distribucions Linux ho podeu veure al comentari de l'Oriolbd. (Moltes gracies!)

Si no us voleu quedar amb OpenDNS per sempre, podeu retornar als vostres DNS habituals al cap d’uns dies i tornar a mirar si encara són vulnerables.

Si heu arribat fins aquí, felicitats, ja esteu segurs. O almenys tant segurs com es pot estar a Internet que no es gaire…

Actualització:
Uhm, sembla que els de BandaAncha han tingut quasi la mateixa idea d'article que jo... Bon article.

Arriba Ubuntu 8.04 - Hardy Heron

Doncs si, finalment ha arribat el nou Ubuntu.

No m'entretindré a llistar-vos totes les coses noves que porta, però si voleu podeu veure el llistat a la web oficial o a la versió espanyola

Resumint, el que ens hauria de portar aquesta versió és una estabilitat encara més gran al sistema (es especial pq es tracta d'una versió LTS (Long Term Support) mentre esperem un canvi de look a la versió següent 8.10 Intrepid Ibex (Octubre 2008)

Pel que ja l'utilitzaveu segurament ja esteu ben al cas i actualitzareu la vostra versió de seguida. Si no sabeu com actualitzar-la podeu consultar aquest senzill article de Ubuntu Geek.

Si sou nous en el món Ubuntu proveu-lo, ho podeu fer fàcilment sense instal.lar res amb el Live CD (un CD que us permet executar Ubuntu sense tocar res del vostre sistema) i que us permetrà fer la instal.lació real si us agrada.

Si us pregunteu com instal.lar, els amics de Ubuntu-es ens ofereixen un vídeo de com fer la instal.lació de la nova versió pas a pas.

Podeu descarregar els CDs de instal.lació a la secció de descarrega de la web oficial de Ubuntu.

Imagino que en les pròximes hores arribaran els primers articles comentant que tal funciona, ja els recopilaré aquí més tard!

Nautilus Filename Repairer per arreglar caràcters extranys a Ubuntu

Nautilus Filename Repairer és una petita extensió del navegador de fitxers de Ubuntu (anomenat Nautilus) que us permetrà arreglar noms de fitxers extranys a Ubuntu.

En general m'he trobat que alguns programes com per exemple aMule sovint generen noms amb caràcters estranys si el que t'estàs descarregant conté accents o caràcters no anglesos. Això passa perquè aquestes aplicacions no tenen en compte els diferents conjunts de caràcters i assumeixen que tot està en anglès.

Com podeu veure a la imatge de sobre, utilitzar aquesta petita aplicació és tan fàcil com clicar amb el botó dret i seleccionar la opció corregida del nom que té caràcters il·legibles.

Podeu instal.lar-vos directament la versió per Ubuntu (0.0.3) o el codi font de la versió 0.0.4 i compilar-la seguint aquests senzills passos després de descomprimir el fitxer que heu baixat:

$ ./configure --prefix=/usr # where your nautilus is installed. It is usually /usr
$ make
# make install # you may need root privilege to install this extension

A mi la veritat no em funciona aquesta compilació, però potser faig alguna cosa malament. Si algú ho prova que em digui si li funciona, sinó em conformo amb la versió 0.0.3 que funciona perfectament.

(trobat a Genbeta)

Com assignar combinacions de tecles a Ubuntu

Des que utilitzo Ubuntu, em trobo amb una cosa molt curiosa. Als meus temps de Windows (o a la feina) obria l'explorador de fitxers utilitzant la combinació de tecles <Win>+E. Ara a Ubuntu em trobo que ho segueixo intentant per obrir l'explorador (Nautilus de Gnome en el meu cas)

Per això ahir vaig aprofitar un moment lliure per buscar com fer per poder assignar aquesta combinació de tecles a Ubuntu. I ho vaig trobar. La salvació ve gracies a la utilitat gConf (que només funciona a Gnome, si utilitzeu KUbuntu amb KDE llavors us caldrà buscar la opció equivalent)

En concret cal que aneu al terminal (o apreteu <Alt>+F2 i executeu la comanda gconf-editor)

Per assignar una combinacions de tecles (hotkeys) per executar una comanda qualsevol, cal seguir 2 passos:

1.- Entreu la comanda que voleu executar.
Busqueu la clau Apps / Metacity / keybinding_commands i de la llista de valors de l'esquerra cerqueu command_1 o un altre numero si estés ocupada i entreu la comanda /usr/bin/Nautilus que és l'executable que us obrirà l'explorador de fitxer.

2.- Un cop heu entrat la comanda cal assignar la combinació de tecles o hotkey.
Per fer-ho busqueu la clau Apps / Metacity / global_keybindings i de la llista de valors de l'esquerra cerqueu run_command_1 (o el numero que haguéssiu triat abans) Allà entreu la combinació de tecles que desitgeu. Si el que voleu és utilitzar la tecla de Windows cal que sapigueu que a Ubuntu s'anomena <Super>. Per tant si voleu assignar la tecla de Windows i la lletra és hauríeu de posar <Super>e

Com veieu és ben fàcil!

Algú sap si es pot fer res similar a Windows?

(imatges i informació trobades a the How-To Geek)

Utilitzeu les estrelles per poder saber que us ha semblat l'article!

Crear CDs d'audio des de MP3 amb K3B

K3B és probablement el millor programa de creació de CDs per linux.
Si a Windows utilitzaveu Nero, a Linux teniu K3B i a més gratuït (gratuït de veritat, no com el Nero)

La raó de l'article es que tot i utilitzar-lo des de fa uns mesos encara no havia intentat fer un CD d'audio a partir de MP3. Ahir la meva dona ho va intentar i es va picar pq quasi sempre que utilitza Ubuntu té la virtut de topar-se amb problemes (és una excel.lent conillet d'indies per saber les coses d'Ubuntu que "fallen" per un usuari "normal" però d'això en parlaré un altre dia si no m'atonyina abans)

Per on anava... A si, doncs va intentar crear un Cd d'audio i patam, el K3B deixa anar un error dient que no enten el format MP3 i que abans caldria passar l'audio de MP3 a WAVE amb un altre programa.

El missatge era alguna cosa com:

Mp3 Audio Decoder plugin not found.
K3b could not load or find the Mp3 decoder plugin. This means that you will not be able to create Audio CDs from Mp3 files. Many Linux distributions do not include Mp3 support for legal reasons.
Solution: To enable Mp3 support, please install the MAD Mp3 decoding library as well as the K3b MAD Mp3 decoder plugin (the latter may already be installed but not functional due to the missing libmad). Some distributions allow installation of Mp3 support via an online update tool (i.e. SuSE’s YOU).

No era exactament això en el meu Ubuntu, però similar. Ho vaig arreglar tant ràpid que no el vaig copiar :-P

Doncs com deia al topar-me amb això vaig consultar a l'amic Google i ràpidament vaig trobar la solució i un altre bon blog a seguir.

Pel que sembla K3B no pot portar suport a MP3 per problemes legals (tal com passa amb la reproducció de DVDs). Per sort, arreglar-ho es tan fàcil com instal.lar el paquet libk3b2-mp3. Ho podeu fer utilitzant l'intal.lador grafic Synaptic o posar aquesta comanda al vostre terminal.

> sudo apt-get install libk3b2-mp3

Com veieu es fàcil fàcil. crec que ho vaig trobar en un minut.

Amb Ubuntu(i altres Linux) es pot fer quasi tot, però a vegades cal buscar una mica les coses. Suposo que això és el pas que fa que molta gent no s'atreveixi a utilitzar-lo, però amb un petit esforç es pot fer. Imagino que quan Linux aconsegueixi donar un passet més ja estarà a punt per quasi tothom.

(trobat a El blog de FiBER)

K9Copy copiar DVDs facilment a Ubuntu

K9Copy es una aplicació molt semblant al famós DVDShrink de Windows.

Bàsicament la seva funció és comprimir un DVD Original (8.5GB) pq càpiga en un DVD gravable (4.7GB).

A més també un dóna la possibilitat d'eliminar idiomes o capítols que no vulgueu copiar simplement desmarcant la opció corresponent.

L'he provat i la veritat és que és facílissim.

La opció que el diferencia del DVDShrink es que també permet recodificar utilitzant MPEG-4 (DivX i XVid ho són) enlloc de simplement fer una còpia, però no us puc dir com són els resultats. El que si puc dir és que també és força fàcil de fer servir com podeu veure a sota.

Si us heu passat a Ubuntu fa poc com jo aquesta eina us sorprendrà agradablement.

Si la voleu instal.lar només cal que la descarregueu dels repositoris utilitzant Synaptic.

Si teniu alguna altra distribució de Linux i no està als repositoris el podeu descarregar a la pàgina oficial.

Us ha agradat aquest article o algun altre? Doncs Voteu utilitzant les estrelles o poseu un comentari. La vostra participació és el que m'anima a seguir escrivint.

Fons d'escriptori multiples

No sé si el títol ho deixa clar, o sigui que ho explico millor.
Sou dels que els agrada canviar sovint el fons d'escriptori (wallpaper) sovint?
Si us trobeu que mai sabeu quin fons posar perquè us agrada més d'un, ara ja no us cal triar i els podeu posar tots alhora. Amb les aplicacions que us comentaré podeu configurar els vostres fons perquè vagin canviant periòdicament.
A més us explico com fer-ho per Windows i per Ubuntu.
Comencem per Windows.

Chaos Wallpaper

Aquesta petita aplicació us permet assignar un directori amb imatges i fer que aquestes es vagin carregant cada cert interval de temps. Si afegiu qualsevol imatge al directori us apareixerà entre la resta automàticament.
Com a característiques extra també us permet posar fonts RSS directament a l'escriptori, però recomano desactivar-ho pq es força molest.
Tindreu la icona de l'aplicació a la zona de notificacions (icones al costat del rellotge) per si voleu fer canvis.

L'aplicació només està en anglès.

Originalment l'article era només sobre Windows, però vaig pensar que segur que per Ubuntu tb es podia fer. No m'equivocava.

Desktop Drapes

Aquesta aplicació es pot instal.lar des dels repositoris. N'hi ha prou que busqueu el paquet Drapes i l'instal.leu.
Podreu configurar les imatges pq es mostrin periòdicament o que canviïn a l'arrencar el vostre PC.
L'aplicació només està en anglès.
Si voleu informació de noves versions podeu anar a la pàgina oficial del projecte a http://drapes.mindtouchsoftware.com/

Lo de que tot el que es pot fer en Windows tb es pot fer en Linux es quasi sempre cert.Em sembla que m'acostumaré a fer-ho amb altres aplicacions que us presenti.

Per cert, per l'amor de deu, poseu algun comentari o com a mínim utilitzeu les estrelles per votar, que em desanimo!

Envy, la salvació de la vostra targeta gràfica (Ubuntu)

Envy és una aplicació escrita en Python que s'encarrega de baixar la última versió del driver de la vostra targeta ATI o NVIDIA a Ubuntu.

Us preguntareu que té d'especial, doncs bé, a Ubuntu sovint hi ha problemes en instal.lar els drivers gràfics propietaris d'algunes targetes, en especial les ATI.

Per si us interessa, un drivers propietari és un driver que només es dóna el binari. Això és com són tots els de Windows, però a Ubuntu i en general a Linux, s'espera que amb tot software es proporcioni el codi font per poder examinar-lo i millorar-lo si cal.

Ubuntu ja disposa d'una versió lliure dels drivers (escrits per programadors externs a aquestes empreses, però si us calen certes prestacions, encara no són prou bons.

Recentment s'ha intentat integrar a Ubuntu un gestor de control.ladors restringits per poder-se instal.lar fàcilment aquests drivers. A mi em funcionava correctament, però amb el petit inconveninent que no instal.la noves versions dels drivers.

Finalment, com que les noves versions m'interesaven per poder habilitar alguns efectes gràfics molt espectaculars de Compiz Fusion (veieu el video i flipareu del que pot fer!) doncs vaig buscar una opció.

La primera va ser instal.lar els drivers seguint les instruccions del driver de la ATI Radeon X700 (la meva caca de targeta gràfica). Dp de molt intentar-ho i d'alguns espants que em van fer perdre l'entorn gràfic, al final vaig desistir.

Al final, Envy em va salvar i de la manera més fàcil.

N'hi ha prou amb descarregar l'aplicació i seguir les instruccions. Vaig tenir el driver instal.lat sense cap problema, increïble.

Aqui teniu la pantalla principal d'Envy:

Com veieu es força simple.

Finalment, una petita recomanació. A mi m'ha funcionat perfectament, però si no us fa realment falta millor que no la instal.leu i us estalviareu problemes si actualitzeu a versions posterior d'Ubuntu ja que cal seguir uns passos abans de fer-ho.

Hi ha 2 versión d'Envy segons la versió de Linux que tingueu:

• Envy Legacy: Ubuntu Dapper Drake 6.06, Ubuntu Edgy Eft 6.10, Linux Mint Bianca, Linux Mint Cassandra i Debian Etch 4.0.
• Envy New: Ubuntu Gutsy Gibbon 7.10 (la versió actual d'Ubuntu!), Ubuntu Feisty Fawn 7.04, Linux Mint Daryna i Linux Mint Celena.

Envy està creat per l'italià Alberto Milone. Li podem està molt agraïts!

Voleu més noticies? Visiteu "Tonino's Blog!

Alternar KDE i GNOME a Ubuntu

Imatge de Konstantin Antselovich

Pels que utilitzeu Ubuntu (i per tant GNOME) i teniu curiositat per provar KDE sense haver de destruïr l'escriptori GNOME are ho podeu fer de manera molt fàcil.

N'hi ha prou que obriu Synaptic (al menú d'administració) i instal.leu el paquet:

kubuntu-desktop

La instal·lació és d'uns 400MB, o sigui que sigueu pacients.
Si el que voleu és instal.lar GNOME des de Kubuntu instal.leu (no us cal si ja utilitzeu Ubuntu):

gnome-desktop

Una tercera opció és si voleu provar l'estil XFCE de XUbuntu des de KUbuntu o Ubuntu:

xubuntu-desktop

En aquest cas sembla que només són uns 100MB.
Quan hagueu instal.lat reinicieu Ubuntu i quan us trobeu a la pantalla de login aneu a sota on posa Opcions. Al clicar veureu que podeu triar KDE:


Ara bé, que passa si us cop ho voleu provar us adoneu que no us interessa i el voleu desinstal.lar?
Si feu el pas contrari només us desinstal.larà l'escriptori però us deixarà totes les aplicacions extres de KDE (en el cas de kubuntu-desktop) instal.lades.

La solució és guardar la llista de paquets que voleu instal.lar abans per llavors desinstal.lar exactament el mateix. Per fer-ho segui aquest passos:

1. Dins de Synaptic seleccioneu el paquet a instal.lar. P.ex: kubuntu-desktop
2. ABANS d'instal.lar-lo trieu la opció del menú Fitxer/Anomena i Desa les marques... i poseu-les en un fitxer en un lloc segur.
   
3. Instal.leu normalment el paquet
4. Si us en canseu i el voleu desinstal.lar editeu el fitxer que havíeu guardat al punt 2 i canvieu la paraula install per deinstall a totes les línies del fitxer.
   Nota: Si no us el deixa gravar aneu al terminal i escriviu
   

   sudo gedit nom_fitxer

   (entreu el password de root quan us el demani)
   
5. Trieu la opció Llig les marques... del menú de Fitxer de Synaptic (La traducció és una merda, ho sé. Imagino que significa carrega les marques). Us marcarà tots els paquets rellevants per desinstal.lació
   
6. Apliqueu els canvis i voilà!
   

trobat a:
The How-To Geek
Download Squad
Ubuntu Forums

Apagar el monitor amb un click (Ubuntu)

Un post ràpid però interessant.
Llegeixo a Ubuntips que des de Ubuntu (i probablement en altres distribucions de Linux) hi ha la possibilitat de control.lar fàcilment el vostre monitor per posar-lo en mode apagat amb un sol clic (diferent que mode suspès segons DPMS (Display Power Management Signaling)) . No és exactament com apagar-lo però el deixa en un consum mínim.

Això ho veig força útil si:

• No voleu esperar el temps que teniu configurat pq es posi en espera automàticament i no us agrada estar tota la estona engegant i apagant el monitor amb el desgast que això implica. (Si l'estona que no hi sereu es realment molt llarga apagueu amb el botó per estalviar energia)
  
• Teniu un portàtil, això us suposarà un estalvi brutal d'energia.

Per fer-ho seguiu aquests passos i tindreu un botó virtual per posar-lo en mode apagat (estalvi d'energia).

• Feu clic amb el botó dret a l'escriptori i trieu Crea una llançadora... (Crear lanzador en castellà o Create launcher en anglès)
  
• Ompliu el diàleg que apareix com a la imatge:

La clau és el text del camp Ordre, la resta ho podeu omplir com us agradi, inclosa la icona.
Podeu tornar a engegar el monitor movent el ratolí o apretant qualsevol tecla.
Fàcil oi?


Coneixeu alguna altra utilitat semblant? Compartiu-la!

VirtualBox: WindowsXP dins Ubuntu (i III) (Actualitzat)

Per fi trobo un moment per acabar aquest article. En les parts anteriors us vaig explicar que era VirtualBox i com crear una maquina virtual per executar-hi Windows XP.

Per acabar us volia comentar uns detalls que faran que l'experiència encara sigui més gratificant.

1.- Virtual Guest Additions
Si heu instal.lat Windows XP o similar com a màquina virtual, us haureu adonat que el vostre ratolí i teclat fan coses rares segons si cliqueu dins o fora la màquina virtual. Això ho podeu solucionar instal.lant aquest petit extra dins la màquina virtual (per això cal instal.lar-ho apart). En l'exemple que us deia sobre Windows XP només cal que aneu al menú de la vostra màquina virtual i cliqueu a Devices/Install Guest additions... Això us descarregarà una petita imatge que apareixerà al vostre Windows com un CD. Aneu-hi i instal.leu el que us apareix en el vostre CD "virtual". Sabreu que està instal.lat per la icona que us apareixerà al costat del rellotge de Windows
Un cop instal.lat veureu que la màquina virtual ja no us dóna cap problema i s'integra perfectament amb el vostre Linux. fins al punt que si activeu el Seamless Mode veureu com les finestres del vostre Windows virtual apareixen com una finestra més de Ubuntu.

2.- Suport USB:
Si heu instal.lat la versió de VirtualBox que ve per defecte amb Ubuntu (anomenada VirtualBox OSE), USB no està disponible. Si us és necessari el que us cal és instal.lar la versió que no és de codi obert (però si gratuïta) que podeu trobar a la web de VirtualBox.
Jo ho vaig fer i em vaig topar amb 2 entrebancs (almenys passen a Ubuntu Gutsy) que per sort tenen solució (sort de Google...)
El primer es que al iniciar aquesta versió em donava un error que em deia "Could not load the Host USB Proxy Service" al mirar les propietats de la màquina virtual. Per arreglar-lo cal editar el fitxer /etc/init.d/mountdevsubfs.sh i descomentar les línies

    #mkdir -p /dev/bus/usb/.usbfs
#domount usbfs "" /dev/bus/usb/.usbfs -obusmode=0700,devmode=0600,listmode=0644
#ln -s .usbfs/devices /dev/bus/usb/devices
#mount --rbind /dev/bus/usb /proc/bus/usb

Un cop ho feu és possible que us calgui reiniciar VirtualBox o fins i tot Ubuntu (no recordo que vaig fer). Gràcies a la secció de bugs de VirtualBox per la solució!

El segons problema es que us cop dins al intentar connectar un dispositiu USB em donava l'error Not permitted to open the USB device, check usbfs options.
Segons sembla això és un problema de permisos del dispositiu USB que podreu solucionar editant el fitxer /etc/udev/rules.d/40-permissions.rules i canviant la línia

# USB devices (usbfs replacement)
SUBSYSTEM=="usb_device", MODE="0664"

per

# USB devices (usbfs replacement)
SUBSYSTEM=="usb_device", MODE="0666"

(trobat al blog de José-ph Oviedo, Déu t'ho pagui company!)

3.- Directoris compartits
Aquesta característica us permetrà poder accedir a directoris del vostre linux directament com si fossin unitats de xarxa.
Ho podeu configurar anant a Settings /Shared Directories quan la vostra màquina virtual està parada.
Un cop configurats hi podeu accedir des de dins el el vostre Windows virtual de 2 maneres:
- Des de dins Llocs de xarxa/Xarxa Sencera
- O bé si hi accediu sovint ho podeu mapejar a una unitat de xarxa obrint una finestra de MS-DOS i posant:

net use x: \\vboxsvr\fitxers

(on "fitxers" és el nom que li hem assignat anteriorment, i "x" és el nom d'unitat que volem donar-li)

(Gràcies Oriol per la pista!)


Bé, crec que amb aquestes cosetes la vostra màquina Virtual anirà com una seda.
I recordeu que si teniu qualsevol problema, qualsevol buscador d'Internet us donarà la resposta!

Dieu-me que us ha semblat aquesta sèrie d'articles utilitzant les estrelles del final o amb un petit comentari, així sabré si us han agradat. Sé que fa mandra, però anima a seguir escrivint.

VirtualBox o WindowsXP dins Ubuntu (II)

Bé després de l'emocionant primera part on us donava a conèixer VirtualBox, ara us explicaré com crear una màquina virtual per tal que hi instal.leu el vostre Windows XP

Pantalla principal de VirtualBox

2.- Creació d'una màquina virtual
En general aquests passos us haurien de servir per instal.lar-vos qualsevol SO, però ho especificaré per Windows XP que és la configuració que vaig utilitzar jo:

• Per comença cliqueu el botó New i poseu el nom que li vulgueu donar a la vostra màquina virtual. Trieu Windows XP com a Sistema operatiu (O un altre si és el que instal.leu)
• En la següent pantalla trieu la memòria RAM que li voleu donar. Recordeu que ha de ser menys de la que teniu físicament i us n'ha de quedar per seguir executant Linux. Recomanen 192MB, però en podeu posar més sense problemes. Jo he triat 512MB pq tinc 2GB reals i XP em va perfecte.
• Després cal que trieu el disc virtual on instal.lar-la. En realitat un disc virtual no és més que un fitxer que simula un disc dur. Com que no en teniu cap de creat, cliqueu a New per crear-ne un de nou, es molt fàcil.
  
  1. Primer cal que trieu si el voleu de mida fixa o dinàmic (es a dir que creixi a mida que es necessari). Jo vaig triar dinàmic.
  2. Després li poseu un nom i dieu quina mida voleu que tingui. Si he triat dionàmic aquesta serà la mida màxima que pot arribar a tenir. En el meu cas 10GB
  3. Un cop triat veureu un resum i torneu a la pantalla de selecció de disc on hi ha el que heu triat. Seleccioneu-lo i segui endavant
     
• Finalment se us mostrarà un resum del que heu triat i ja teniu una màquina virtual creada!

A partir d'aquí hi ha una sèrie de paràmetres que podeu configurar anant a Settings els més importants són:

• Memòria de vídeo: Per defecte és 8MB. Per defecte és suficient a no ser que vulgueu executar alguna aplicació que requereixi gràfics com un joc.
• Boot Order: L'ordre que voleu que es comprovin els dispositius quan arrenqueu la màquina virtual.
• Activació de dispositius: Us permet triar si voleu habilitar el floppy(disquet), CD-ROM, Ports sèrie, entre altres. USB només està actiu a la versió de la web, però no a la del repositori de Ubuntu.

Pantalla de configuració de la màquina virtual

A partir d'aquí ja teniu preparada la màquina virtual per instal.lar el vostre Windows XP.

En la 3a i última part us explicaré com instal.lar uns extres per poder compartir carpetes entre Ubuntu i l'XP virtual i com resoldre un parell de problemes amb els ports USB. Si instal.leu Windows XP és important que no us el perdeu per aprofitar al màxim les possibilitats de VirtualBox!

VirtualBox o WindowsXP dins Ubuntu (I)

VirtualBox (VirtualBox a Wikipedia)és una de les opcions de virtualització que s'ofereixen a Ubuntu (en concret Ubuntu Gutsy 7.10).
En poques paraules la virtualització consisteix, en aquest cas, en l'execució d'un sistema operatiu dins un altre de manera que el sistema operatiu virtualitzat es comporta com si estigués corrent directament a la nostra màquina i no depen de l'entorn on s'estigui executant la màquina virtual
Ubuntu ofereix altres opcions com VMWare o QEmu.
Pel que he anat veient les principals virtuts de VirtualBox són la gran facilitat d'ús, la velocitat i que ve per defecte als repositoris d'Ubuntu (En realitat hi ha una versió que no, però ara no ve al cas).
Reconec que no he provat les altres màquines virtuals, però VirtualBox m'ha agradat molt i la recomano.
La meva experiència ha sigut com he dit al títol executant Windows XP i em funciona a la perfecció.

Parò anem a passos.

1.- Instal.lació:
Per instal.lar VirtualBox només heu d'obrir el "Gestor de Paquets Synaptic" i cercar virtualbox-ose. Quan cliqueu aquest paquest se n'afegirà un altre automàticament.
Els instal.leu i ja està.
Després us caldrà fer un pas extra que és afegir-vos al grups d'usuaris que poden executar VirtualBox. Per fer-ho aneu a Administració i seleccioneu Usuaris i Grups.

Un cop a dins cliqueu el botó Gestiona els grups i busqueu el grup vboxusers. Feu doble click i marqueu el vostre usuari (Tonino a la imatge)

És important que reinicieu Ubuntu per tal que els canvis als grups s'efectuin
Això conclouria la instal.lació.
Nota: La versió de Ubuntu Gutsy és la 1.5.0. L'ultima fins al moment és la 1.5.2. Si necessiteu actualitzar-vos a l'ultima versió seguiu els passos del manual d'usuari

En el següent article us explicaré com crear la màquina virtual que executarà Windows XP dins el vostre Ubuntu. (Altres sistemes Operatius també us servirien, en especial les altres versions de Windows)

La pàgina oficial de VirtualBox és http://www.virtualbox.org/
Com veureu també existeixen versions per Windows i MacOSX.

Ubuntuzilla al rescat

Com que he estat força ocupat amb l'arribada del nou inquilí, no he tingut massa temps per escriure res interessant fins ara.
No m'extendré massa pq estic bastant enfeinat.

Fa uns dies vaig descobrir que a Ubuntu les aplicacions no s'actualitzen a versions noves, sinó que només hi ha actualitzacions al nucli del sistema operatiu i actualitzacions de seguretat.
Això fa que si volem una nova versió haguem de prescindir del gestor de paquets Synaptic per obtenir noves versions. L'explicació oficial és que no hi ha temps material de comprovar totes les aplicacions dels repositoris de Ubuntu, per tant només hi ha actualitzacions a versions noves quan apareix una versió nova d'Ubuntu (cada 6 mesos)

En el cas del nostre navegador això és força important ja que sovint es troben problemes de seguretat que cal resoldre i si no ens actualitzem podem deixar el nostre sistema vulnerable.
Per mitigar això s'ha creat una petita aplicació que comprova quina és l'ultima versió de Firefox, Thunderbird o Seamonkey anomenada Ubuntuzilla.
A l'executar-lo veurem com es comprova quina és la última versió que tenim i l'actualitza. A més quan ha acabat ens demana si volem que a partir d'aquell moment volem que ho miri automàticament.
A la pàgina web explica els passos per utilitzar-lo.

Es el cas de Firefox seria tan simple com escriure al vostre terminal:

> ubuntuzilla.py -a install -p firefox

Si ja teniu la versió més nova podeu instal.lar només l'actualització automàtica escrivint:

> ubuntuzilla.py -a installupdater -p firefox

Per assegurar-vos que s'ha instal.lat bé poseu:

> crontab -l

Si veieu aparèixer ubuntuzilla és que s'està executant.
A partir d'aquí només cal seguir les instruccions. Al final recordeu-vos d'acceptar quan us demana si voleu actualitzar automàticament i a partir de llavors ho podeu oblidar. Quan hi hagi una nova versió veureu un avís com aquest:


Jo l'he provat i hem funciona força bé. Ara mateix tinc la versió més nova de Firefox
A la web de Ubuntuzilla trobareu més informació de com funciona.

Si aquest mètode no us convenç podeu fer una instal.lació manual des de la web de Mozilla i utilitzar el mètode habitual d'actualització. Es una qüestió de gustos.

Ext2-IFS: Accedir a particions ext2/3 des de windows

Ext2-IFS

Fa uns dies em vaig topar amb una petita aplicació que és força interessant per la gent que tenim Windows i Linux a la mateixa màquina.

Es tracta de Ext2-IFS (Ext2 Installable File System), una utilitat que ens permetrà accedir des de Windows a les nostres particions Linux (tipus Ext2 i Ext3) sense cap problema a través d'una unitat de disc. Es permet accés tant per llegir com per escriure.

Quan la instal.lem ens demana quin lletra de unitat volem assignar a la partició i ja està. Hi podrem accedir al moment i sense ni tant sols reiniciar el PC. Un cop instal.lada es del tot transparent i ens podem oblidar d'ella.

A més si volem podem canviar la configuració a través del Tauler de control de Windows accedint a la icona IFS Drives on podrem canviar la lletra de la unitat o triar noves particions.

I per si fos poc 100% gratuïta.

Si sou Linuxeros us farà molt servei!.

Dades generals:
Idioma: Anglès.
Preu: Gratuït
Sistema Operatiu: Windows NT4.0/2000/XP/2003
Versió: 1.10c
Web oficial: http://fs-driver.org

(trobat a Bitelia)

Ubuntu: Enllaços ed2k de Firefox a amule

Avui començo una secció nova que dedicaré a coses relacionades amb Ubuntu.
Com vaig comentar fa uns dies, finalment m'he decidit a instal.lar Ubuntu Linux al meu ordinador enlloc de Windows. De moment els tinc tots 2 per si de cas, però cada cop m'agrada més Ubuntu i mica en mica vaig descobrint cosetes.
Molt dels meus comentaris seran de principiant si ja el feu servir fa temps, però si el coneixeu poc com jo moltes coses us poden ser útils.

En fi, després del rotllo, començo:

Com comentava al títol, explicaré com fer que quan us trobeu un enllaç per emule i el cliqueu, aquest s'afegeixi directament a l'amule (l'emule de Ubuntu) com passa a Windows.
Per alguna raó, això no passa per defecte com a Windows.

Els passos són aquests:

1. Obriu el Gestor de paquets Synaptic (Per fer-ho aneu a Sistema\Synaptic Package Manager)
2. Un cop dins cliqueu Search i poseu ed2k per cercar els paquets de amule.
3. Si no està ja instal.lat instal.leu el paquet amule-utils (Si no teniu amule instal.lat sel.leccioneu tb el paquet amule)
   
4. Un cop instal.lat obriu Firefox i escriviu about:config a la barra d'adreces
5. Cliqueu amb el botó dret i trieu Nou\Cadena. Entreu el text network.protocol-handler.app.ed2k i doneu-li el valor /usr/bin/ed2k
6. Cliqueu novament amb el botó dret i trieu Nou\Booleà. Entreu el text network.protocol-handler.external.ed2k i doneu-li el valor true.

Les 2 propietats noves quedaran com les que us he enquadrat en vermell

A partir d'aquí qualsevol enllaç de emule que cliqueu s'afegirà a la vostra llista de descàrregues de amule automàticament. Ni tant sols cal que amule estigui engegat.